Què és JAVA?

Java és un llenguatge de programació desenvolupat per l’empresa nord-americana Sun Microsystems a principis dels anys 90. Va aparèixer per donar resposta a l’objectiu de disposar d’un llenguatge que permetés escriure el codi una única vegada i executar-lo en qualsevol lloc.
En paraules de James Gosling, el seu creador:

“Write once, run anywhere.”

El llenguatge Java va néixer després d’intentar evolucionar el llenguatge C++ cap a una versió més simple i, per tant, facilita tota la funcionalitat d’un llenguatge potent com el llenguatge C++ però sense les característiques menys utilitzades i més complicades.

Per exemple, respecte el llenguatge C++, Java elimina:

– L’aritmètica de punters.
– Les referències
– Els registres (struct) que passarien a ser classes en Java.
– La definició de tipus (typdef) que també passarien a ser classes en Java.
– Altres…

Podem considerar Java com un programari molt fiable pels següents punts (entre d’altres) :

1) Les característiques de gestió de memòria alliberen els programadores de tots els errors relatius a l’aritmètica de punters, ja que s’ha prescindit totalment de gestionar l’alliberament explícit de la memòria.
2) La comprovació dels límits de les taules. El llenguatge C no comprova mai si l’accés a una posició d’una taula és correcte, per tant, l’accés a una posició inexistent es converteix en un accés a una posició e memòria ocupada per altres dades.
3) L’obligatorietat d’inicialitzar les variables. En altres llenguatges de programació, els valors de les variables no inicialitzades són indeterminats, motiu pel qual si hi accedim abans d’inicialitzar-les podem obtenir resultats impredictibles. Això en Java no és així: les variables locals s’han d’inicialitzar obligatòriament, de manera que si un programa intenta utilitzar una variable local abans d’assignar-hi un valor, el compilador genera un error.

Java és un llenguatge de programació interpretat i compilat a la vegada. El procés de compilació d’un programa amb Java primer compila els fitxers .java a bytecodes. Després, interpreta els bytecodes (.class) a llenguatge de màquina. Un llenguatge compilat, en canvi, compilaria directament el nostre codi a llenguatge de màquina.

mapa_java

Compilació: es tradueix el programa directament a llenguatge de màquina per una plataforma específica (Solaris, Windows, Android, Intel, AMD…)

Interpretació: es tradueix el programa a un llenguatge intermedi en el qual cada instrucció és interpretada i traduïda a llenguatge de màquina en temps d’execució.

De Java, hem de conèixer les següent nomenclatures dels seus productes:

JVM: Significa màquina virtual de Java (Java Virtual Machine). La tecnologia Java està dissenyada per suportar aplicacions que s’executin en els entorns de xarxa més variats, des del Linux fins a Windows, passant per Mac i estacions de treball amb arquitectures diferents i sistemes operatius diversos. Per complir aquests requisits d’execució tan variats, el compilador de Java genera bytecodes, que és un format intermedi indiferent de l’arquitectura dissenyada per transportar el codi eficientment a diferents plataformes de maquinari i de programari. Els bytecodes són interpretats i executats en les diverses plataformes per una
màquina virtual Java (JVM).
JRE: Significa Java Runtime Enviornment i és necessari tenir-ho instal·lat a la plataforma en què es vulguin executar programes Java. Aquest entorn inclou ja JVM que es posa en mara quan executem un programa Java a la nostra màquina.

 

Abans d’iniciar-nos en el desenvolupament d’aplicacions amb Java, hauríem de conèixer les següents consideracions prèvies sobre aquest llenguatge de programació:

1) El nom del fiter ha de coincidir amb el nom de la classe.
2) Els noms dels identificadors poden contenir paraules reservades del llenguatge però no poden coincidir amb cap d’elles (veure taula). A més de les paraules reservades els noms dels identificadors no podran ser valors com true, false o null.

Finalment, com en tots els llenguatges de programació, existeixen un seguit de bones pràctiques que hem de conèixer i utilitzar, tot i que no són imprescindibles per una bona execució del programa:

1) La inicial del nom d’una classe seria amb majúscula i la resta amb minúscules.
2) Els nomes de les variables, objectes i mètodes, serien amb minúscules.
3) En el cas de noms formats per més d’una paraula, no s’utilitzaria el subratllat per diferenciar les paraules, sinó que les paraules s’ajuntarien i es posaria amb majúscula la inicial de cada paraula (hiHaEstoc, afegirPerInici…)
4) Els noms de constants s’escriuen amb majúscules, separant cada paraula amb el símbol de subratllat _ (MAXIMA_GRANDARIA, TOP…)

Deja un comentario

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *